UFFF!! DOS ANYS QUE NO FEIA CAP NOVA ENTRADA EN EL BLOC!!!

Ja ho veieu, no sóc una persona disciplinada…

Aquesta constatació, que tant em va fer patir a la meva adolescència on buscava aferrissadament la “tècnica definitiva que em dotés d’una voluntat de ferro”, amb els anys l’he anat acceptant; i finalment, he aprés a dialogar amb el meu jo indisciplinat una relativa bona gestió del meu temps.

Malgrat això, un racó de la meva ment no ha deixat mai de cercar aquell moment miraculós a partir del qual ja tot serà diferent: l’instant definitiu d’assolir la perfecció desitjada.

En aquests dos anys he aprofundit força en l’evidència de la inutilitat d’aquest plantejament. I em dic que sense dubte no em tornarà a passar que, després d’una experiència de plenitud, ja sigui física o psíquica, aparegui el sempitern “Ara! Per fi ho he aconseguit! Ara ha arribat el canvi definitiu! A partir d’ara ja tot serà diferent per sempre més!” … I òbviament, en aquest mateix paràgraf ho estic tornant a fer quan afirmo que mai més em tornarà a passar… Jajjajja!

La recerca inútil de la “perfecció”.

Equiparable a la recerca inútil de la “felicitat”, avui en dia tant present amb el marketing publicitari de tants llibres d’autoajuda. I això que a hores d’ara ja sabem com es lucra la industria de la felicitat, l’autoajuda i de molta psicologia barata.

Fa pocs dies llegia unes reflexions d’un coach d’entrenament físic, Rober Sanchez, que presenta un treball de “mobilitat natural” interesant (*), i ell deia:

“Per què cada mes es publiquen dotzenes de llibres d’autoajuda? Si fossin tant eficaços, algú hauria publicat el llibre definitiu i tothom seria feliç. O simplement, n’hi hauria prou amb prendre’s el cafè del matí amb una tassa que posés ‘Tu pots amb tot’  ‘La felicitat és una decisió’  ‘Ets únic i meravellós’ i ‘La vida és fàcil si tu vols’… La recerca de la felicitat és una trampa. Igual que les rutines per aconseguir un cos 10. Igual que les superdietes per aprimar definitives. Des que vaig llegir ‘La trampa de la felicitat’ no he tornat a llegir un sol llibre d’autoajuda. De fet, no m’he preocupat per la felicitat mai més”

Jo crec que ha fet ben fet el Rober (el problema és que al final, ell també tractarà de vendre’ns el seu producte fabulós) … Per cert, algun dia parlarem del llibre “La trampa de la felicitat” (**)

Així doncs, vet aquí que estic recomençant el meu bloc ple d’entusiasme. Amb la intenció claríssima de mantenir dis-ci-pli-na-da-ment un flux d’entrades ad-hoc…, però amb la màniga ampla que em dona la meva estimada imperfecció. Per que, definitivament, el que sí que he entès, és que és preferible l’acceptació incondicional de les nostres limitacions sempre oscil·lants, més que no pas la recerca de una “perfecció” i d’un estat de “felicitat perpetu” que mai seran possibles.

(*) Rober Sanchez: laboratoriodemovimiento.teachable.com

(**) Russ Harris. “La trampa de la felicidad”. Ed Planeta, 2017