Utilitzo la categoria de “Ter\u00e0pia de parella” del meu bloc per parlar d’un tema\u00a0del qual\u00a0crec que \u00e9s inevitable fer una\u00a0refer\u00e8ncia, ja que dissortadament forma part de la situaci\u00f3 social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica de totes les persones que vivim en aquest rac\u00f3 del m\u00f3n on jo visc.<\/p>\n
\u00c9s dif\u00edcil mostrar-se indiferent davant el tema de la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya. Tothom al meu voltant, fam\u00edlia, amics i amigues, coneguts en general, gent p\u00fablica i persones que no conec de res per\u00f2 amb qui em trobo en un moment donat, van expressant els seus posicionaments de manera velada o amb contund\u00e8ncia, amb dubtes o amb molta seguretat. Hi ha de tots els colors… La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s\u00a0tan\u00a0complexa que es fa dif\u00edcil de trobar un punt equidistant que permeti comprendre la realitat sense prejudicis. Incl\u00fas en molts dels que s’autoqualifiquen d'”equidistants” sol ser tamb\u00e9 evident el biaix pol\u00edtic o els prejudicis que els animen.<\/p>\n
Aix\u00ed\u00a0doncs, per dir alguna cosa, em centrar\u00e9 en un concepte que en principi tothom hi est\u00e0 d’acord: el di\u00e0leg. El di\u00e0leg \u00e9s un tipus de comunicaci\u00f3 que permet a les persones expressar el que senten i volen, de manera\u00a0rec\u00edproca, i amb el qual es poden resoldre problemes. L’\u00fanic inconvenient del di\u00e0leg \u00e9s que \u00e9s imprescindible\u00a0l’actitud\u00a0d’empatia pr\u00e8via envers l’altre. Si no hi ha aquesta empatia, \u00e9s pr\u00e0cticament impossible que hi hagi di\u00e0leg.<\/p>\n
Si no hi ha empatia, \u00e9s impossible que hi hagi di\u00e0leg.<\/p><\/blockquote>\n
Aquesta afirmaci\u00f3 l’expresso, amb tota la relativitat que cal expressar qualsevol creen\u00e7a humana, des de la meva experi\u00e8ncia com a terapeuta de parella des de fa m\u00e9s de trenta anys. El fet de treballar amb parelles disfuncionals o en crisi, sovint molt greu, sempre amb l’anhel d’ajudar que\u00a0puguin recompondre la seva unitat de parella de\u00a0manera\u00a0satisfact\u00f2ria per a tots dos, si aquest \u00e9s el seu desig… m’ha mogut a cercar f\u00f3rmules i protocols de comunicaci\u00f3 per aconseguir-ho. Perqu\u00e8 el gran percentatge de problemes en les parelles \u00e9s degut nom\u00e9s a un estil de comunicaci\u00f3 inefica\u00e7, que pot ser passiu, agressiu o passiu-agressiu. L’altre gran problema de les parelles en crisi, que no \u00e9s la comunicaci\u00f3 i \u00e9s m\u00e9s profund, \u00e9s el de les “expectatives”: la meva parella \u00e9s el que jo espero d’una parella?, hi encaixa com a m\u00ednim en un 70%?, cobreix les meves necessitats?…<\/p>\n
Per\u00f2 b\u00e9, suposem que el problema d’una parella determinada nom\u00e9s fos de comunicaci\u00f3. Imaginem una parella\u00a0en la qual\u00a0tots dos\u00a0estiguessin\u00a0bloquejats de fa molt de temps en la seva visi\u00f3 de les coses sense ni\u00a0tan\u00a0sols escoltar-se l’un a l’altre, que \u00e9s com solen venir en molts casos a la consulta. Qu\u00e8 podr\u00edem fer per ajudar-los?<\/p>\n
Fa molts anys vaig descobrir un llibre d’un psic\u00f2leg especialitzat\u00a0a\u00a0treballar per la pau en pa\u00efsos en conflicte, es tracta de Marshall\u00a0Rosenberg\u00a0i el llibre \u00e9s “Les mots\u00a0sont\u00a0des\u00a0fen\u00eatres, ou\u00a0bien\u00a0ils\u00a0sont\u00a0des\u00a0murs”<\/em> (Les paraules\u00a0s\u00f3n\u00a0finestres, o b\u00e9\u00a0s\u00f3n\u00a0parets). El que ve a dir Rosenberg \u00e9s que en primer lloc un ha de poder expressar de manera assertiva\u00a0els seus sentiments\u00a0o opinions sense\u00a0cr\u00edtiques\u00a0ni retrets a l’altre. Recomana fer-ho segons aquest senzill protocol:\u00a0“Quan passa tal cosa…<\/em> (els\u00a0fets que s\u00f3n motiu\u00a0de disc\u00f2rdia), jo em sento…<\/em> (ansi\u00f3s, preocupat, enrabiat, enfadat, entristit…), perqu\u00e8 per a mi \u00e9s important…<\/em> (els raonaments que sostenen la meva opini\u00f3), i m’agradaria…<\/em> (proposta de soluci\u00f3). El que ve ara \u00e9s la gran part de la soluci\u00f3, l’empatia. L’altre ha de poder escoltar el que un ha dit amb atenci\u00f3, de manera que despr\u00e9s pugui retornar-li el missatge que li ha estat transm\u00e8s: “Ah, entenc que quan passa tal cosa…<\/em> (els\u00a0fets que s\u00f3n motiu\u00a0de disc\u00f2rdia), tu et sents…<\/em> (ansi\u00f3s, preocupat, enrabiat, enfadat, entristit…), perqu\u00e8 per a tu \u00e9s important…<\/em> (els raonaments que sostenen la seva opini\u00f3), i t’agradaria…<\/em> (la teva proposta de soluci\u00f3).”<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s l’empatia, voler \u2013subratllo voler\u2013 entendre els sentiments i l’opini\u00f3 de l’altre i dir-li que l’entens! Nom\u00e9s despr\u00e9s d’aquest pas essencial es pot afegir, ja sense problema, que no hi est\u00e0s d’acord, que tu aquells fets els entens d’una altra manera… i llavors ser\u00e0 el teu torn d’expressar tamb\u00e9 de manera assertiva qu\u00e8 sents, perqu\u00e8 ho sents i qu\u00e8 t’agradaria per solucionar-ho. Si els dos membres de la parella en crisi s\u00f3n capa\u00e7os de construir aquest di\u00e0leg d’entrada, segur que\u00a0es\u00a0pot entreveure una mica m\u00e9s a prop la soluci\u00f3 del seu conflicte.<\/p>\n
En el cas del tema Catalunya-Espanya, la impressi\u00f3 que tinc a risc d’equivocar-me, \u00e9s que\u00a0almenys\u00a0una de les parts no ha mostrat mai, mai, mai, cap empatia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Utilitzo la categoria de “Ter\u00e0pia de parella” del meu bloc per parlar d’un tema\u00a0del qual\u00a0crec que \u00e9s inevitable fer una\u00a0refer\u00e8ncia, ja que dissortadament forma part de la situaci\u00f3 social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica de totes les persones que vivim en aquest rac\u00f3 del m\u00f3n on jo visc. \u00c9s dif\u00edcil mostrar-se indiferent davant el tema de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2315,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[69],"tags":[79,149,148],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2309"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2309"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2309\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2323,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2309\/revisions\/2323"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2315"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}