![](\"https:\/\/1.bp.blogspot.com\/-l_-qAsHOyY8\/WSmuL5jsDCI\/AAAAAAAAAII\/0vUwc-u3mIMuWjG9yx7CQgJ9UtCOuG7-QCLcB\/s1600\/monogamy.jpeg\")
<\/a>El plantejament del debat que em va fer\u00a0M\u00f2nica\u00a0(encarregada de producci\u00f3 de l’emissora) era el seg\u00fcent: Segons dades sociol\u00f2giques que ens arriben dels *EUA, les persones\u00a0estableixen al llarg de les seves vides relacions\u00a0estables amb 4 parelles de manera successiva. La primera en l’adolesc\u00e8ncia, en l’\u00e8poca dels flirteigs i del primer\u00a0enamorament; la segona en l’entrada de la vida adulta, amb la qual la persona es casa i t\u00e9 fills; la tercera, despr\u00e9s del freq\u00fcent frac\u00e0s del primer matrimoni, una parella amb la qual se solen compartir els fills de tots dos; i la quarta, ja en una edat madura, quan els fills s’han independitzat, potser la parella ha mort o la relaci\u00f3 es trenca, i es busca la companyia i l’afecte per encarar l’\u00faltima fase vital. La durada mitjana de cadascuna d’aquestes relacions \u00e9s d’uns deu anys… I ella em preguntava la meva opini\u00f3 sobre aquest tema.<\/p>\nLa veritat \u00e9s que, explicat d’aquesta manera, i\u00a0salvant \u00e9s<\/span>\u00a0clar la inefable tend\u00e8ncia a la generalitzaci\u00f3 que tant critico, el plantejament de la successi\u00f3 de quatre parelles t\u00e9 el seu sentit. Sobretot, en un moment en el qual hi ha un cert corrent de comprensi\u00f3 cap al fet que potser l’\u00e9sser hum\u00e0 no estigui biol\u00f2gicament preparat per mantenir una sola relaci\u00f3 de fidelitat exclusiva al llarg de tot el cicle vital. \u00c9s clar que en aquest context no estem plantejant el model de polig\u00e0mia (diverses parelles\u00a0simultanies), o el concepte m\u00e9s modern\u00a0del\u00a0“poliamor”… Ni el tema de les relacions d’infidelitat dins d’un model\u00a0monog\u00e0mic… Tots ells serien objecte d’altres debats. CONCLUSI\u00d3: Ahir a la tarda em van trucar per tel\u00e8fon des de Catalunya\u00a0R\u00e0dio\u00a0per proposar-me participar en un debat radiof\u00f2nic… \u00c9s una cosa habitual, encara que accostumo a seleccionar bastant segons el tema i sempre que no interfereixi en horari de treball. En aquest cas, l’horari era incompatible amb un comprom\u00eds previ, per\u00f2 el tema \u00e9s dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1323,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[69],"tags":[71,74,78,79],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1554"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1554"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1557,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1554\/revisions\/1557"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1323"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEl plantejament que es fa en aquest cas \u00e9s per contraposar el model que anomenem “monog\u00e0mia seriada” la definici\u00f3 del qual \u00e9s la “pr\u00e0ctica de restringir el contacte sexual i\/o amor\u00f3s a una sola persona, durant un espai de temps despr\u00e9s del qual s’acaba aquesta relaci\u00f3 per comen\u00e7ar una altra”, amb el model tradicional de “fidelitat per a tota la vida amb la mateixa parella”.
\nLa meva opini\u00f3 \u00e9s que tractar de generalitzar\/justificar la conducta humana en pautes suposadament biol\u00f2giques, no \u00e9s del tot correcte. L’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s per definici\u00f3 “biol\u00f2gicament cultural” per tant les condicions psicosocials d’una persona presents des del seu naixement condicionaran en un sentit o en un altre la seva c\u00e0rrega biol\u00f2gica o gen\u00e8tica.
\n<\/a>L’argument filogen\u00e8tic que se sol utilitzar en aquest debat, i que \u00e9s l’observaci\u00f3 de les conductes en animals o en mam\u00edfers superiors no \u00e9s de molt suport. Si ben els primats mantenen relacions de polig\u00e0mia, altres esp\u00e8cies animals com certes aus mantenen un vincle de “fidelitat” amb la mateixa parella any rere any.
\nEls \u00e9ssers humans, a difer\u00e8ncia d’altres animals amb zel, mantenim el zel constant. I potser per aquest motiu la naturalesa ha “dissenyat” per a nosaltres el fenomen\u00a0del\u00a0“enamorament” que ens dota d’un fort vincle\u00a0sexoafectiu\u00a0durant un per\u00edode de temps, potser el temps de crian\u00e7a de la prole… Per\u00f2 biol\u00f2gicament, aquest efluvi de\u00a0neurotransmissors\u00a0disparats que \u00e9s l’enamorament\u00a0t\u00e9 data de caducitat, i dependr\u00e0 de l’habilitat dels dos membres de la parella\u00a0mantenir\u00a0aquest vincle de manera m\u00e9s o menys satisfact\u00f2ria.
\nSegons aix\u00f2, caldria renunciar a la fidelitat? Les parelles amb m\u00e9s de vint anys de conviv\u00e8ncia estan condemnades al frac\u00e0s o a l’avorriment?
\nFa quatre anys vaig presentar una pon\u00e8ncia en unes jornades: “I Jornada de Sexualitat madura. Vida i sexe a partir dels 50”. En ella exposava diversos estudis cient\u00edfics que mostraven com en les parelles amb relacions satisfact\u00f2ries de llarga durada se’ls activen les mateixes \u00e0rees cerebrals que a les persones que es troben a l’inici d’una relaci\u00f3 amorosa. I que el que feia aix\u00f2 possible era el manteniment de determinades conductes: mantenir l’amor “rom\u00e0ntic” conservant els gestos del festeig i amb petits regals\u00a0sorpresa<\/span>\u00a0(tot aix\u00f2 augmenta la dopamina cerebral); i potenciant un bon nivell d’inclinaci\u00f3 (augmenta l’oxitocina) a for\u00e7a de: conductes de reciprocitat, constants mostres d’afecte i sensualitat, una bona comunicaci\u00f3 i activitats d’oci que impliquin emocions o reptes.<\/p>\n
\nEls \u00e9ssers humans presentem un enorme ventall de possibilitats de maneres de ser, estar i relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Factors biol\u00f2gics i ambientals configuren els diferents trets de la personalitat de cada individu i donen lloc a tipologies molt diverses. Des de persones que constantment estan buscant est\u00edmuls externs perqu\u00e8 el seu cervell els demanda aquesta cerca constant de sensacions noves, fins a les persones que justament \u00e9s la rutina i const\u00e0ncia en els seus h\u00e0bits el que els d\u00f3na equilibri i benestar.
\n<\/a>Jo crec que, d’entrada, haur\u00edem de fugir de generalitzacions del tipus “els humans no som\u00a0mon\u00f2gams”, o “la fidelitat \u00e9s una conducta contr\u00e0ria a la naturalesa humana”, o ho contrario “els humans nom\u00e9s troben la seva realitzaci\u00f3 en la mesura que porten una vida de parella fidel i fins que la mort ens separi”… Aix\u00ed doncs, si \u00e9s clar que no existeix una resposta uniforme, cadascun de nosaltres podria contestar-se a si mateix davant el dilema que planteja el t\u00edtol de l’entrada d’avui. Si \u00e9s “fidelitat per a tota la vida”, sent conscient del preu en conductes positives que cal posar perqu\u00e8 funcioni. Si \u00e9s “la successi\u00f3 de parelles”, que probablement t\u00e9 tamb\u00e9 la seva explicaci\u00f3 biol\u00f2gica, entenent que finalment l’objectiu de l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s tractar d’estar ben amb si mateix amb el que la vida ens d\u00f3na i ens lleva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"