![\"\"](\"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/jo-despatx-1-bnw.jpg\")
<\/a><\/div><\/div><\/li>![\"\"](\"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/jo-despatx-2-bnw.jpg\")
<\/a><\/div><\/div><\/li>![\"\"](\"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/jo-despatx-3-bnw-2.jpg\")
<\/a><\/div><\/div><\/li><\/ul><\/span><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Objectius de l’autor<\/h2>\n
\n<\/div>- \n
- La intenci\u00f3 inicial en crear aquest bloc no ha estat fer una ‘web comercial’ que m’aporti pacients via internet. Segueixo preferint la difusi\u00f3 a trav\u00e9s dels contactes propers a les persones a les quals he pogut ajudar durant aquestes tres d\u00e8cades d’exercici de la meva professi\u00f3. Aix\u00ed que, el primer objectiu del bloc \u00e9s simplement explicar qu\u00e8 faig, pel pur plaer de fer-ho. Com qui escriu un llibre i ho publica esperant que potser alg\u00fa pugui trobar interessant alguna de les seves aportacions…<\/li>\n<\/ul>\n
\n
I el que faig, a part de seguir viu i tractar de ser feli\u00e7, \u00e9s exercir la meva professi\u00f3 de metge…<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n
- \n
- Com podeu veure en la Hist\u00f2ria professional<\/a>, la meva praxi m\u00e8dica est\u00e0 molt condicionada des dels primers anys per la formaci\u00f3 en Sexologia Cl\u00ednica; i potser en aquest punt sigui oport\u00fa recordar que \u00e9s en la sexualitat i en les seves disfuncions, m\u00e9s que en cap altra conducta humana, on s’expressa de manera clara i intensa la gran interacci\u00f3 que existeix entre els aspectes biol\u00f2gics, psicol\u00f2gics i culturals de l’\u00e9sser hum\u00e0, \u00e9s a dir, el model\u00a0biopsicosocial<\/a>. Aquest model\u00a0biopsicosocial, hol\u00edstic, \u00e9s el que jo he volgut fer extensiu a tots els segments de la meva activitat professional, especialment enfocat als trastorns psicosom\u00e0tics<\/a> i al dolor cr\u00f2nic<\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n
\n
En 1974, l’OMS en un congr\u00e9s t\u00e8cnic proposa l’abordatge hol\u00edstic i ecol\u00f2gic en la pr\u00e0ctica i ensenyament de la medicina.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n
- \n
- L’altre objectiu \u00e9s oferir amb m\u00e9s detall les diferents especialitats, o “eines”, que he necessitat per abordar aquesta unitat\u00a0psico-f\u00edsica de l’\u00e9sser hum\u00e0. En primer lloc, com a metge, haig de referir-me a l’\u00fas dels medicaments. Vaig tenir la sort de tenir com a catedr\u00e0tic de Farmacologia al Dr. Josep\u00a0Laporte i al seu fill el Dr. Joan-Ramon\u00a0Laporte, els dos ens van transmetre un criteri molt estricte quant a medicar el m\u00ednim possible, i en aquest sentit he preferit mantenir-me sempre en la l\u00ednia de tractament de la medicina cient\u00edfica, sense voler entrar en l’esquema dels tractaments de la medicina ‘integrativa’ que tanta acceptaci\u00f3 t\u00e9 en bona part dels pacients que visito. En canvi, he preferit aprofundir en t\u00e8cniques no farmacol\u00f2giques com la psicoter\u00e0pia\u00a0cognitiu-conductual o el treball corporal. I \u00e9s en aquest nombr\u00f3s supermercat de t\u00e8cniques que pretenen treballar el doble vessant org\u00e0nic i mental, on he filtrat aquelles que mereixien una qualificaci\u00f3 m\u00e9s cient\u00edfica i menys esot\u00e8rica i he privilegiat, entre totes, aquelles la finalitat de les quals era retornar al m\u00e9s r\u00e0pidament possible l’autonomia a la persona, evitant tamb\u00e9 qualsevol depend\u00e8ncia patol\u00f2gica, sigui cap a la mateixa t\u00e8cnica o cap al mateix terapeuta.<\/li>\n<\/ul>\n
\n
“… usant t\u00e8cniques avalades i ben utilitzades”<\/em><\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n
- \n
- La psicoter\u00e0pia\u00a0cognitiu-conductual<\/a>, concretament la\u00a0REBT del meu benvolgut mestre Albert\u00a0Ellis\u00a0(1913-2007) ha resultat en tots aquests anys ser l’instrument prec\u00eds per treballar amb els pacients no psiqui\u00e0trics els trastorns emocionals m\u00e9s habituals en una consulta de medicina d’assist\u00e8ncia prim\u00e0ria. \u00c9s una t\u00e8cnica tan simple, profunda, breu i efica\u00e7 que no dubto a pensar que qualsevol professional de la salut hauria de tenir-la en el seu bagatge terap\u00e8utic.<\/li>\n
- I si a la ment cal parlar-li amb el llenguatge mental, que \u00e9s el di\u00e0leg; amb el cos cal dialogar tamb\u00e9 amb ell, per\u00f2 \u00f2bviament amb un llenguatge diferent: el contacte corporal. La reeducaci\u00f3 postural<\/a> en forma de la t\u00e8cnica del\u00a0DFA\u00ae-Reconeixement de patrons som\u00e0tics, m’ha perm\u00e8s una interacci\u00f3 amable i simple en el seu fonament, per\u00f2 tamb\u00e9 profunda i duradora amb la qual he aconseguit grans resultats. Ha estat sens dubte el complement ideal de la psicoter\u00e0pia cognitiu-conductual, de tal manera que tenia la sensaci\u00f3 de no necessitar res m\u00e9s. No obstant aix\u00f2, fa uns anys vaig voler completar el treball d’intervenci\u00f3 corporal amb un diploma interuniversitari (DIU) d\u2019osteopatia\u00a0<\/a>que oferia la Facultat de Medicina de la Universitat de Paris, una formaci\u00f3 de dos anys exclusivament per a metges que avui dia em permet solucionar una enorme quantitat de petites disfuncions biomec\u00e0niques que causen dolor. Cervic\u00e0lgies, lumb\u00e0lgies, cefalees tensionals, etc., que conformen un gran percentatge de consultes de medicina general, poden arribar aix\u00ed a resoldre’s de manera bastant efica\u00e7.<\/li>\n
- Finalment, el\u00a0mindfulness<\/a>\u00a0o atenci\u00f3 plena. Encara que ha estat\u00a0l’\u00faltima\u00a0incorporaci\u00f3 com a eina terap\u00e8utica, \u00e9s el resultat final d’una cerca individual des dels meus disset anys. En el camp de la salut, i en l’\u00faltima d\u00e8cada, el\u00a0mindfulness\u00a0\u00e9s ja una variable obligada en totes les recerques cient\u00edfiques que estudien els trastorns emocionals, l’estr\u00e8s i el dolor cr\u00f2nic. Sense negar el que pugui tenir de moda, sens dubte l’entrenament mental que suposa aquesta pr\u00e0ctica pot alliberar molts condicionaments que mantenen el sofriment f\u00edsic i mental.<\/li>\n<\/ol>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"100-width.php","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2197"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2197"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2197\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2402,"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2197\/revisions\/2402"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tonimartinmedic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2197"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}} - I si a la ment cal parlar-li amb el llenguatge mental, que \u00e9s el di\u00e0leg; amb el cos cal dialogar tamb\u00e9 amb ell, per\u00f2 \u00f2bviament amb un llenguatge diferent: el contacte corporal. La reeducaci\u00f3 postural<\/a> en forma de la t\u00e8cnica del\u00a0DFA\u00ae-Reconeixement de patrons som\u00e0tics, m’ha perm\u00e8s una interacci\u00f3 amable i simple en el seu fonament, per\u00f2 tamb\u00e9 profunda i duradora amb la qual he aconseguit grans resultats. Ha estat sens dubte el complement ideal de la psicoter\u00e0pia cognitiu-conductual, de tal manera que tenia la sensaci\u00f3 de no necessitar res m\u00e9s. No obstant aix\u00f2, fa uns anys vaig voler completar el treball d’intervenci\u00f3 corporal amb un diploma interuniversitari (DIU) d\u2019osteopatia\u00a0<\/a>que oferia la Facultat de Medicina de la Universitat de Paris, una formaci\u00f3 de dos anys exclusivament per a metges que avui dia em permet solucionar una enorme quantitat de petites disfuncions biomec\u00e0niques que causen dolor. Cervic\u00e0lgies, lumb\u00e0lgies, cefalees tensionals, etc., que conformen un gran percentatge de consultes de medicina general, poden arribar aix\u00ed a resoldre’s de manera bastant efica\u00e7.<\/li>\n
- La psicoter\u00e0pia\u00a0cognitiu-conductual<\/a>, concretament la\u00a0REBT del meu benvolgut mestre Albert\u00a0Ellis\u00a0(1913-2007) ha resultat en tots aquests anys ser l’instrument prec\u00eds per treballar amb els pacients no psiqui\u00e0trics els trastorns emocionals m\u00e9s habituals en una consulta de medicina d’assist\u00e8ncia prim\u00e0ria. \u00c9s una t\u00e8cnica tan simple, profunda, breu i efica\u00e7 que no dubto a pensar que qualsevol professional de la salut hauria de tenir-la en el seu bagatge terap\u00e8utic.<\/li>\n
- L’altre objectiu \u00e9s oferir amb m\u00e9s detall les diferents especialitats, o “eines”, que he necessitat per abordar aquesta unitat\u00a0psico-f\u00edsica de l’\u00e9sser hum\u00e0. En primer lloc, com a metge, haig de referir-me a l’\u00fas dels medicaments. Vaig tenir la sort de tenir com a catedr\u00e0tic de Farmacologia al Dr. Josep\u00a0Laporte i al seu fill el Dr. Joan-Ramon\u00a0Laporte, els dos ens van transmetre un criteri molt estricte quant a medicar el m\u00ednim possible, i en aquest sentit he preferit mantenir-me sempre en la l\u00ednia de tractament de la medicina cient\u00edfica, sense voler entrar en l’esquema dels tractaments de la medicina ‘integrativa’ que tanta acceptaci\u00f3 t\u00e9 en bona part dels pacients que visito. En canvi, he preferit aprofundir en t\u00e8cniques no farmacol\u00f2giques com la psicoter\u00e0pia\u00a0cognitiu-conductual o el treball corporal. I \u00e9s en aquest nombr\u00f3s supermercat de t\u00e8cniques que pretenen treballar el doble vessant org\u00e0nic i mental, on he filtrat aquelles que mereixien una qualificaci\u00f3 m\u00e9s cient\u00edfica i menys esot\u00e8rica i he privilegiat, entre totes, aquelles la finalitat de les quals era retornar al m\u00e9s r\u00e0pidament possible l’autonomia a la persona, evitant tamb\u00e9 qualsevol depend\u00e8ncia patol\u00f2gica, sigui cap a la mateixa t\u00e8cnica o cap al mateix terapeuta.<\/li>\n<\/ul>\n
- Com podeu veure en la Hist\u00f2ria professional<\/a>, la meva praxi m\u00e8dica est\u00e0 molt condicionada des dels primers anys per la formaci\u00f3 en Sexologia Cl\u00ednica; i potser en aquest punt sigui oport\u00fa recordar que \u00e9s en la sexualitat i en les seves disfuncions, m\u00e9s que en cap altra conducta humana, on s’expressa de manera clara i intensa la gran interacci\u00f3 que existeix entre els aspectes biol\u00f2gics, psicol\u00f2gics i culturals de l’\u00e9sser hum\u00e0, \u00e9s a dir, el model\u00a0biopsicosocial<\/a>. Aquest model\u00a0biopsicosocial, hol\u00edstic, \u00e9s el que jo he volgut fer extensiu a tots els segments de la meva activitat professional, especialment enfocat als trastorns psicosom\u00e0tics<\/a> i al dolor cr\u00f2nic<\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.tonimartinmedic.com\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/jo-despatx-1-bnw-300x129.jpg\")
<\/a><\/div><\/div><\/li>